L’aprenentatge a l’era digital

L’entrada al blog d’avui està enfocada al canvi que s’ha produït aquests darrers anys no només amb l’aparició de les noves tecnologies i com aquestes han contribuït en l’educació, sinó que també el canvi en els models d’aprenentatge on el rol de docent i alumne ha evolucionat de manera beneficiosa per ambdós. Per concloure amb la teoria proposada a continuació, he realitzat un Powtoon on s’exposen les idees principals del text.

Fins fa ben poc, el model d’aprenentatge es centrava únicament en l’adquisició de continguts, el rol del professor era passiu i no interaccionava de manera continuada amb l’alumnat. Tot i que encara podem trobar molts centres amb aquesta metodologia més antiga, cada cop apareixen amb més força models on l’aprenentatge és productiu i significatiu i on l’alumnat es converteix en el protagonista a l’aula.

En aquest nou model d’aprenentatge trobem que professorat i alumnat es converteixen en col·laboradors, tots aprenen i ensenyen. Aquest canvi afecta directament en el rol del docent i com a conseqüència en el de l’alumne, en el cas del docent trobem a una persona activa en l’aprenentatge dels seus alumnes animant-los en les seves dificultats, promovent la persistència, la reflexió, el pensament crític i la millora continuada. En el cas del rol dels alumnes, aquests es converteixen en persones que construeixen activament el seu coneixement a partir de l’intercanvi i la col·laboració amb els altres, donant mota importància a la comunicació i el diàleg. Poden aprendre pel seu propi compte, identificar les seves necessitats, investigar, ser creatius, innovadors i tenir la capacitat de conèixer, organitzar i auto-regular el seu propi procés d’aprenentatge.

És un fet real que l’aparició de les noves tecnologies ha sigut decisiu pel gran canvi que s’ha produït en la societat aquests últims anys, actualment podem dir que ens trobem a l’era digital.  Aquest canvi també ha repercutit dins de les aules on les TIC tenen un paper molt important en l’educació. Però no només les noves tecnologies afecten en el model d’aprenentatge sinó que també en la creació d’espais d’aprenentatge digital on s’introdueixen materials i eines que facilitin i millorin la qualitat de l’aprenentatge de l’alumne, alguns d’aquests poden ser: pantalles interactives, videoconsoles, llibres digitals, ordinadors, impressores 3D…

Per acabar, també és important esmentar les noves metodologies i formes d’aprenentatge van anar sorgint des de l’inici de la Web 2.0. Entre aquestes trobem, per exemple, la Flipped Clasroom, un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres coneixements dins de l’aula. En aquesta línia podem trobar els ABP (Aprenentatge Basat en Projectes)  una metodologia que posiciona a l’alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge i on l’aprenentatge de coneixements té la mateixa importància que l’adquisició d’habilitats i competències. Per tal que aquestes formes d’aprenentatge es puguin portar a terme de la millor manera possible és important utilitzar eines i recursos que ens facilitin l’ensenyament, com poden ser M-learning o aprenentatge electrònic mòbil, on es fomenta l’ús de petits dispositius mòbils com els smpartphones, PDA, tabletes, iPod, etc. Per últim també podem considerar l’aprenentatge GBL (Game-Based Learning) basat en la utilització de jocs com eina de reforç a l’aprenentatge, l’assimilació o l’avaluació de coneixements.

Reflexió personal: Penso que el canvi que s’ha produït aquests últims anys amb l’aparició de les noves tecnologies ha sigut molt precipitat i en alguns aspectes no s’ha gestionat correctament, tot i així ha beneficiat a tota la societat i, en conseqüència també al món de l’educació. Crec que el bon ús de les TIC és imprescindible, però considero que on es troba realment el canvi en l’educació i el que marca la diferència són els nous models d’aprenentatge on professor i alumne canvien completament els seus rols i les classes passen a ser més interactives on hi ha un aprenentatge mutu entre professor/alumne, els interessos no es basen únicament en l’adquisició de continguts sinó que també tenen un paper important els valors personals i capacitats com la creativitat, la innovació, la motivació i com a conseqüència la iniciativa i l’auto-aprenentatge. La part afectiva també passa a ser important, el que proporciona als alumnes més seguretat i benestar emocional per afrontar les situacions quotidianes. En definitiva, crec que aquest canvi serà molt beneficiós per a una societat futura que no només tindrà persones acadèmicament preparades sinó que també amb uns valors que fins avui en dia no s’havien educat a les escoles.

Enllaç al vídeo de PowToon

powtoon

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica:
– Education- Am I a 21st Century Teacher?
– La educación digital y el futuro de las formas de enseñar y aprender
– 15 Characteristics of a 21st-Century Teacher

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s