La nostra Identitat Digital i Professional

Avui a l’entrada al blog parlem sobre la Identitat Digital i la Identitat Professional. En primer lloc, explicaré breument en que consisteix i algunes característiques i, tot seguit, portaré a terme una reflexió personal relacionada amb les vivències de la classe pràctica.

Quan fem referència al terme Identitat Digital, estem parlant d’aquella identitat personal que es crea a través de la tecnologia digital, es formada a partir de la persona però es troba molt condicionada pels factors socials. D’aquesta manera, amb les nostres interaccions en la xarxa anem creant la nostra identitat digital moltes vegades sense ser-ne del tot conscients. Aquest “jo digital” es va formant per les nostres aportacions a blogs, espais de debat (fòrums) o xarxes socials (Facebook, Twitter, My Space, etc).

En moltes ocasions aquesta identitat digital és molt diferent a la nostra psíquica, hi ha persones que tenen problemes alhora de relacionar-se amb els altres, però que són molt populars a les xarxes socials i es troben constantment en interacció social a través de la xarxa, el que penso que pot ser un problema a llarg termini, ja que aquesta persona pot acabar deixant de relacionar-se amb les persones en el medi físic i fer-ho només digitalment.
En aquesta mateixa línia també podem trobar aquelles persones que mantenen la seva identitat digital en l’anonimat, amagant-se darrere de nicknames o noms falsos. En moltes ocasions, aquestes persones que oculten la seva identitat digital són infractors de la llei o porten a terme actes que no estan ben vistos per la societat, com per exemple, opinar sobre algun tema de debat de manera despectiva ofenent a altres usuaris de la xarxa. Però per sort existeixen lleis que penalitzen aquests tipus de comportament i programes informàtics per trobar la identitat real de la persona que infringeix les lleis de comunitat a la xarxa.

D’altra banda, s’està posant molt de moda crear una Idenitat professional, així doncs, si disposem d’un bon perfil professional que es trobi connectat a persones influents del nostre àmbit professional i amb les que es realitzen interaccions constantment, podem garantir que la nostra identitat professional tindrà una bona reputació i per tant aquelles persones que la visualitzin podran emportar-se una bona impressió de la persona en l’àmbit professional.
Tot i així, hem d’anar en compte ja que es poden trobar resultats inapropiats per la tendència que hi ha actualment de publicar cada vegada més informació personal a Internet, que en molts casos pot acabar perjudicant la nostra Identitat Professional.

Reflexió personal: Avui al laboratori, per grups hem buscat el nostre nom a Google per tal de veure el que la resta del món podia visualitzar sobre nosaltres només posant el nostre nom al cercador. Així, hem pogut observar la nostra Identitat Digital i debatre si aquesta imatge era la que nosaltres volíem donar a la societat. En el meu cas, tinc privatitzades moltes de les meves xarxes socials, ja que considero que no tothom ha de poder veure el que publico o les interaccions que tinc a la xarxa només aquelles persones a les que jo mateixa dono autorització, per aquest motiu, no es mostrava gaire informació sobre mi.

D’altra banda, en la següent activitat, quan hem entrat a l’aplicació Lollypop (que es porta a terme via Facebook), m’ha impactat veure el muntatge de vídeo que ofereix l’aplicació i de quina manera et fa reflexionar sobre els possibles perills que comporta no tenir ben regulada la teva Idenitat Digital. En el meu cas particular, el problema més greu que he tingut relacionat amb el meu “jo digital” va ser quan me la van intentar robar, algú desconegut va agafar el meu nom i algunes imatges d’una xarxa social i va intentar fer-se passar per mi, per sort, vaig poder-ho detectar a temps i denunciant el perfil fals va acabar tot en una anècdota. Aquest va ser un dels motius principals que em van portar a privatitzar i tenir un filtre més estricte de les persones que poden visualitzar els meus perfils a les xarxes socials, tot i així, soc conscient de que no es pot amagar tot.

Recursos utilitzats per l’elaboració de la part teòrica:
– Llega la Identidad Digital Profesional
– Desvelando nuestra identidad digital
– Digital Identity In Social Media

Anuncios

Part 1: Disseny i elaboració d’un recurs educatiu digital

Bon dia!, avui l’entrada del blog es una mica diferent a la resta ja que ens endinsarem en un petit projecte basat en la creació d’un recurs educatiu en format digital. L’estructura de l’entrada del blog consistirà en una breu explicació inicial del recurs (en què consisteix, grup d’edat al que va dirigit, metodologia..), tot seguit, exposarem els objectius , els continguts que es treballaran amb el recurs i per últim una taula per tal de poder avaluar l’activitat. Hem de tenir en compte que només és una idea inicial i que pròximament publicarem el recurs sencer on hi poden haver algunes modificacions.

Què és un recurs digital? Són un conjunt de materials amb intencionalitat educativa per obtenir un objectiu d’aprenentatge amb unes característiques didàctiques adequades. El seu objectiu és informar sobre un tema concret, adquirir coneixements, reforçar l’aprenentatge, afavorir el desenvolupament d’una determinada competencia i avaluar els coneixements. Els recursos es fan amb materials composats per mitjançs digitals amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de l’activitat de l’aprenentatge.

El nostre recurs educatiu digital:

La base del recurs és la utilització de codis QR* per l’aprenentatge d’uns continguts, d’aquesta manera volem augmentar la motivació dels alumnes i que puguin interaccionar entre ells tant en el moment de portar a terme l’activitat com alhora de preparar-la.

*Un codi QR és un mòdul per emmagatzemar informació a partir d’una matriu de punts o per un codi de barres bidimensional.

Metodologia:

L’activitat està pensada per portar-la a terme de manera individual o en petits grups i està destinada a l’etapa escolar aproximadament cap als 10-12 anys, ja que considerem que l’activitat pot resultar una mica difícil en edats inferiors. El material que es necessitarà per portar a terme l’activitat consisteix en un dossier (pot estar en format físic o digital) i un aparell electrònic que disposi de càmera (smartphone, tablet, ordinador..). La temporalització de l’activitat no es pot especificar clarament ja que dependrà del que es trigui a elaborar el recurs.

El procediment de l’activitat consisteix en combinar els continguts escrits que es trobaran al dossier amb material audiovisual al que s’hi podrà accedir a partir dels codis QR. D’aquesta manera els infants per tal d’entendre millor l’explicació dels continguts podran observar un vídeo on s’exposen els continguts de manera experimental.

Per tal de fer aquesta activitat més enriquidora i dinàmica pels alumnes es pot plantejar com un petit projecte de manera que ells mateixos hauran de realitzar els continguts teòrics del dossier a partir de recerques per Internet o en llibres de text. D’altra banda, l’elaboració dels vídeos experimentals també la poden portar a terme ells mateixos, gravant l’experiment i després editant-lo i creant els codis QR.

El paper del docent en el procés d’elaboració del recurs i en l’activitat serà sobretot d’acompanyament i guia per tal de resoldre possibles dubtes o per poder ajudar a realitzar algunes tasques que poden resultar complicades pels alumnes.

Continguts a treballar:

A partir del procediment explicat anteriorment pretenem treballar un tema que es bastant senzill: la relació de les diferents estacions de l’any amb un fenomen atmosfèric característic de cadascuna d’elles. Per exemple, a l’apartat de Primavera del dossier hi haurà una explicació, característiques i altres continguts que puguin ser rellevants, tot seguit, es relacionarà amb un fenomen atmosfèric com pot ser l’arc de Sant Martí i desprès d’haver fet una recerca, els alumnes portaran a terme un vídeo on de manera experimental recrearan aquest fenomen.

Objectius d’aprenentatge:

  • Aprendre continguts a través d’un recurs educatiu digital
  • Fer una recerca dels continguts a treballar
  • Realitzar el recurs educatiu
  • Aprendre a utilitzar editors de vídeo i els codis QR
  • Potenciar la creativitat
  • Treballar l’expressió escrita, visual i auditiva

Avaluació del recurs educatiu:

Hem pensat que aquesta activitat no es pot avaluar de manera individual perquè forma part d’un treball en equip, podríem avaluar pel mètode tradicional amb un examen per poder garantir que s’han adquirit els continguts treballats, però pensem que no es lògic fer una activitat bastant innovadora i desprès avaluar-la de la manera tradicional.

Per aquest motiu hem decidit que una bona manera de portar un seguiment del procés pot ser mitjançant la documentació  tant en format escrit com fotogràfic o audiovisual, aquest seguiment es trobarà en un blog digital que cada alumne o grup d’alumnes tindrà. És a dir, mentre duri el procés de creació del recurs els infants hauran d’anar documentant en el blog en forma de “diari personal” allò que han treballat a classe, com ho han fet, quines coses han après, etc. Aquest “diari” es pot complementar amb l’ús de material fotogràfic o audiovisual. D’aquesta manera tant els alumnes com el docent podran fer el seu propi seguiment i alhora interactuar amb altres persones que puguin estar interessades amb el projecte i que més tard en podran fer ús tant per aprendre nous continguts com per ensenyar-los a altres infants.

 

 

 

PDI (Pissarra Digital Interactiva)

En l’entrada d’avui parlaré sobre la introducció de les PDI a les aules i com han afectat favorablement en la motivació dels alumnes. Per acabar,  com sempre, realitzaré una opinió personal que avui va acompanyada d’una experiència directa amb la temàtica tractada al post.

No podem qüestionar que l’arribada de les noves tecnologies ha provocat un canvi significatiu en tots els àmbits de la societat i com a conseqüència l’educació també s’ha vist afectada per aquest fenomen. Tot i així, la integració de les TIC a les aules encara es troba en procés i continua sent un repte pendent.

A les escoles d’avui en dia podem trobar diversos materials i eines electròniques com els ordinadors, aparells de música, llibres digitals, etc. Però l’eina que més predomina en totes les escoles és la Pissarra Digital Interactiva (PDI), aquesta eina és actualment el recurs tecnoeducatiu amb més força dins del context de l’educació i la formació en el segle XXI. Quan fem referència a la Pissarra Digital Interactiva estem parlant d’un sistema tecnològic que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals, tenint en compte que podem interactuar directament sobre la superfície de projecció.

Però, per què és tan important introduir les PDI a les escoles? La resposta està en la motivació de l’alumne. Per posar-nos en situació, hem de tenir en compte que en els últims anys la taxa de fracàs escolar ha augmentat considerablement i en moltes ocasions el problema recau en la falta de motivació dels estudiants. Els infants viuen en un entorn amb multitud d’estímuls considerable, des de la televisió fins a tota la xarxa que configura internet, però al arribar a les escoles encara continuem trobant un model tradicional on l’infant es troba assegut en un pupitre durant moltes hores escoltant les explicacions del mestre, això provoca avorriment i com a conseqüència falta de motivació e interessos. És per aquest motiu que la introducció de les PDI a les escoles ha sigut una revolució, ara els infants poden interactuar amb l’ús de la pissarra en diverses activitats que el docent prepara segons els continguts a treballar, aquesta interacció digital és molt profitosa per l’infant ja que treballa alhora diversos sentits i capacitats.
Pel que fa al docent, s’hauria de replantejar alguns objectius per a la seva acció motivadora, per exemple, suscitar l’interès dels alumnes, actuar de guia durant les activitats i procurar que l’aprenentatge sigui significatiu. El rol de l’alumne també es veu afectat, de manera que aquest ara és converteix en protagonista de les seves accions educatives que guia segons els seus interessos i necessitats.

Com a reflexió personal, puc dir que estic a favor de la introducció d’eines digitals a les aules, però sempre i quan es faci un ús conscient, correcte i tenint en compte les capacitats d’aquests aparells. Pel que fa a la meva experiència personal, vaig participar en la prova pilot d’introducció dels ordinadors a les aules i, com era d’esperar, no va funcionar ja que fallava en molts aspectes. Per començar, només es va realitzar un canvi metodològic, per tant, les classes continuaven sent iguals impartint els mateixos continguts però en comptes d’utilitzar llibres de text es feia ús d’ordinadors i les PDI només s’utilitzaven per projectar, d’aquesta manera, l’ús de les eines digitals no es potenciava i per tant, la iniciativa perdia la seva funció. D’altra banda, alguns docents no tenien la formació suficient en les TIC per poder realitzar les classes.

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica:
– LA PDI COMO RECURSO POTENCIADOR DE LA MOTIVACIÓN
– Definición y Componentes básicos de la PDI

L’aprenentatge a l’era digital

L’entrada al blog d’avui està enfocada al canvi que s’ha produït aquests darrers anys no només amb l’aparició de les noves tecnologies i com aquestes han contribuït en l’educació, sinó que també el canvi en els models d’aprenentatge on el rol de docent i alumne ha evolucionat de manera beneficiosa per ambdós. Per concloure amb la teoria proposada a continuació, he realitzat un Powtoon on s’exposen les idees principals del text.

Fins fa ben poc, el model d’aprenentatge es centrava únicament en l’adquisició de continguts, el rol del professor era passiu i no interaccionava de manera continuada amb l’alumnat. Tot i que encara podem trobar molts centres amb aquesta metodologia més antiga, cada cop apareixen amb més força models on l’aprenentatge és productiu i significatiu i on l’alumnat es converteix en el protagonista a l’aula.

En aquest nou model d’aprenentatge trobem que professorat i alumnat es converteixen en col·laboradors, tots aprenen i ensenyen. Aquest canvi afecta directament en el rol del docent i com a conseqüència en el de l’alumne, en el cas del docent trobem a una persona activa en l’aprenentatge dels seus alumnes animant-los en les seves dificultats, promovent la persistència, la reflexió, el pensament crític i la millora continuada. En el cas del rol dels alumnes, aquests es converteixen en persones que construeixen activament el seu coneixement a partir de l’intercanvi i la col·laboració amb els altres, donant mota importància a la comunicació i el diàleg. Poden aprendre pel seu propi compte, identificar les seves necessitats, investigar, ser creatius, innovadors i tenir la capacitat de conèixer, organitzar i auto-regular el seu propi procés d’aprenentatge.

És un fet real que l’aparició de les noves tecnologies ha sigut decisiu pel gran canvi que s’ha produït en la societat aquests últims anys, actualment podem dir que ens trobem a l’era digital.  Aquest canvi també ha repercutit dins de les aules on les TIC tenen un paper molt important en l’educació. Però no només les noves tecnologies afecten en el model d’aprenentatge sinó que també en la creació d’espais d’aprenentatge digital on s’introdueixen materials i eines que facilitin i millorin la qualitat de l’aprenentatge de l’alumne, alguns d’aquests poden ser: pantalles interactives, videoconsoles, llibres digitals, ordinadors, impressores 3D…

Per acabar, també és important esmentar les noves metodologies i formes d’aprenentatge van anar sorgint des de l’inici de la Web 2.0. Entre aquestes trobem, per exemple, la Flipped Clasroom, un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres coneixements dins de l’aula. En aquesta línia podem trobar els ABP (Aprenentatge Basat en Projectes)  una metodologia que posiciona a l’alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge i on l’aprenentatge de coneixements té la mateixa importància que l’adquisició d’habilitats i competències. Per tal que aquestes formes d’aprenentatge es puguin portar a terme de la millor manera possible és important utilitzar eines i recursos que ens facilitin l’ensenyament, com poden ser M-learning o aprenentatge electrònic mòbil, on es fomenta l’ús de petits dispositius mòbils com els smpartphones, PDA, tabletes, iPod, etc. Per últim també podem considerar l’aprenentatge GBL (Game-Based Learning) basat en la utilització de jocs com eina de reforç a l’aprenentatge, l’assimilació o l’avaluació de coneixements.

Reflexió personal: Penso que el canvi que s’ha produït aquests últims anys amb l’aparició de les noves tecnologies ha sigut molt precipitat i en alguns aspectes no s’ha gestionat correctament, tot i així ha beneficiat a tota la societat i, en conseqüència també al món de l’educació. Crec que el bon ús de les TIC és imprescindible, però considero que on es troba realment el canvi en l’educació i el que marca la diferència són els nous models d’aprenentatge on professor i alumne canvien completament els seus rols i les classes passen a ser més interactives on hi ha un aprenentatge mutu entre professor/alumne, els interessos no es basen únicament en l’adquisició de continguts sinó que també tenen un paper important els valors personals i capacitats com la creativitat, la innovació, la motivació i com a conseqüència la iniciativa i l’auto-aprenentatge. La part afectiva també passa a ser important, el que proporciona als alumnes més seguretat i benestar emocional per afrontar les situacions quotidianes. En definitiva, crec que aquest canvi serà molt beneficiós per a una societat futura que no només tindrà persones acadèmicament preparades sinó que també amb uns valors que fins avui en dia no s’havien educat a les escoles.

Enllaç al vídeo de PowToon

powtoon

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica:
– Education- Am I a 21st Century Teacher?
– La educación digital y el futuro de las formas de enseñar y aprender
– 15 Characteristics of a 21st-Century Teacher

 

Wild Self

Bona tarda!! Avui hi ha bones notícies. Desprès de bastant temps la pàgina web del “Wild Self” ha decidit tornar a funcionar, així que ja he pogut crear el meu per poder compartir-lo amb tots vosaltres.

Comencem!! Com podreu observar m’ha quedat una barreja una mica rara i curiosa alhora però tot té la seva explicació. En primer lloc, m’he posat unes orelles bastant grans ja que puc estar escoltant diferents coses alhora i presta’ls-hi atenció, a més, també les he decidit fer grans perquè una de les coses que més m’agrada fer es escoltar música, penso que no podria estar sense escoltar-la, m’ajuda a autoregular-me i és la única cosa que em fa aïllar-me de qualsevol cosa. D’altra banda, també podeu veure que m’he posat uns ulls ben grans, això es perquè m’agrada molt observar a les persones i l’entorn en general, crec que això és perquè soc una persona bastant tímida i el primer contacte amb persones a vegades em costa, per això em limito a observar i així també puc aprendre moltes coses dels altres sense la necessitat d’establir un contacte, el problema d’això es que algunes vegades poden aparèixer prejudicis. I, per últim he decidit posar-me unes ales de papallona que pel meu gust són molt boniques, quan les he vist he pensat en aquells moments en que sembla que la meva ment voli per diferents llocs i em porta a moments bonics viscuts i d’altres que m’agradaria viure, sóc una persona molt somiadora i que a vegades crea expectatives massa elevades, el que en moltes ocasions m’ha pogut portar decepcions, però això no és un problema massa greu per a mi ja que no soc una persona pessimista, tot el contrari, intento buscar tot allò positiu de qualsevol cosa. Es per aquest motiu que li he posat aquest somriure al meu WildSelf perquè considero que s’ha de ser positiu i quedar-se amb aquelles coses bones que ens dóna la vida i intentar allunyar les que perjudiquen a la nostra persona.

Espero que us hagi agradat tant com a mi m’ha divertit fer-ho!!!

wildself

 

Alfabetització multimodal i competències digitals

Avui, la entrada al bloc va orientada cap a l’alfabetització multimodal, les competències digitals i el docent del S.XXI. En primer lloc, realitzaré una base teòrica sobre la temàtica proposada en l’activitat i seguidament adjuntaré el Piktochart que he fet on s’exposa de manera breu la part teòrica. Aquest post correspon a la pràctica #1.

Quan ens comuniquem utilitzem diferents modes que són un recurs semiòtic (per exemple: llenguatge, gestos, imatges) a partir del qual construïm significats. Alguns exemples de modes són la lectura, l’escriptura, la música o les imatges. D’aquesta manera entenem que la multimodalitat es produeix quan es combinen diversos modes alhora. Per tant podem dir que l’alfabetització multimodal és la comprensió de diverses maneres de representar la realitat ja sigui textual, audiovisual o digital.

Al llarg del temps els docents han utilitzat diversos mitjans de comunicació per transmetre coneixements als alumnes. Actualment, amb el gran creixement de les noves tecnologies han aparegut nous mitjans i eines de comunicació que han afavorit les habilitats comunicatives en l’educació. D’aquesta manera, la producció de textos icònics i sons té la mateixa importància que fins fa poc tenia el text alfabètic, ja que actualment tenim més eines per combinar paraules, imatges, so, vídeo..

Hem de tenir en compte que les noves tecnologies aporten beneficis als alumnes, però el docent no pot oblidar l’objectiu d’alfabetitzar. Per aquest motiu és important que tingui una bona formació sobre les NTIC o TIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per tal d’adaptar-se a aquesta nova manera de comunicació i actuar com a guia als alumnes per garantir un ús conscient que afavoreixi a l’aprenentatge.

Reflexió personal:  Al realitzar aquesta pràctica m’han sorgit diverses preguntes amb les que reflexionar. D’aquesta manera entenc que l’ús de les noves tecnologies ha sigut beneficiós tant a l’escola com a tots els àmbits en general però, fins a on arribarem? Algun dia les eines digitals acabaran substituint al docent? De quina manera afectarà a llarg termini aquests ús de les TIC a les escoles?…. Crec que tots aquests dubtes se’ns passen a la majoria pel cap quan es parla de noves tecnologies, ja que hem crescut amb elles i ens hem adaptat a viure amb elles e inclús es podria dir que vivim d’elles.

piktochart

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica:
– Què és l’alfabetització multimodal?
– Multimodal texts

Benvinguts al meu blog

Salutacions!!

A causa d’un problema informàtic no he pogut realitzar el meu wildself, per aquest motiu descriure algunes de les meves qualitats personals a grans trets mentre no estigui resolt el problema de la pàgina web i pugui redactar una reflexió de les meves qualitats relacionades amb el ninot del wildself.

El tret més característic de la meva personalitat i del que n’estic més orgullosa és la meva paciència, el em permet actuar de manera racional en situacions d’estrès tot i ser una persona bastant nerviosa. Pel que fa a les meves qualitats personals puc destacar la meva capacitat d’empatia i d’escolta cap als altres. També, em considero una persona molt observadora ja que al ser bastant tímida, moltes vegades em costa establir diàleg amb altres persones i m’acabo quedant simplement en una posició d’observadora.

Per acabar, les meves necessitats d’aprenentatge són:

-Aprendre a organitzar-me.
-Adquirir nous coneixements sobre l’àmbit educatiu.
-Aprendre a gestionar els meus nervis.