L’aparell locomotor

COM ENS DESPLACEM

Gràcies al nostre esquelet podem caminar i, també, córrer, saltar, grimpar i adoptar un gran nombre de postures i fer moviments molt diversos. Quan caminem, les cames i els peus suporten tot el pes del cos; la columna vertebral es manté recta aguantant el pes del cap i d’allò que puguem portar a les mans. És convenient que repartim el pes entre els dos braços, o bé que el carreguem directament a l’esquena, perquè la columna es mantingui recta.

L’ESQUELET

L’esquelet és el conjunt d’ossos del cos humà, està format per 206 ossos, de formes i mides diferents.

Les funcions de l’esquelet són dues:

• sostenir el cos i facilitar el moviment. Sense ossos el nostre cos s’aixafaria contra terra i per desplaçar-nos ens hauríem d’arrossegar.

• protegir els òrgans més delicats. Sense aquesta protecció, l’organisme seria vulnerable als accidents.

 

 

Part 2: Disseny i elaboració d’un recurs educatiu digital

Aquesta serà l’ultima entrada al blog, però no us preocupeu perquè acabarem de la millor manera possible: amb el recurs educatiu digital acabat!! Per tant, avui l’entrada estarà dedicada únicament a la presentació del recurs. COMENCEM!

RECURS EDUCATIU DIGITAL: https://les4estacionsweb.wordpress.com/

En la primera part  del disseny i elaboració d’un recurs digital al blog teniu una expilació general sobre aquest projecte on s’exposa la metodologia, els continguts a treballar, objectius d’aprenentatge i avaluació del recurs. Us recomanem que la visualitzeu (si no ho heu fet encara) per tal d’entendre millor el recurs.

A continuació, explicarem breument de quina manera funciona, les eines utilitzades i per últim una petita valoració de l’activitat a nivell de grup.

En primer lloc, el recurs està basat principalment en diversos recursos digitals que engloben uns continguts, és a dir, la finalitat d’aquest és aprendre uns continguts (en aquest cas les estacions de l’any) a partir d’un seguit d’aplicacions digitals (WordPress, YouTube, Filmora, QR Code Generator..). I amb això volem fomentar la creativitat, innovació i coneixement dels alumnes als que va destinada l’activitat, que cal recordar que està pensada per a que ells mateixos elaborin tots els processos, sempre amb la supervisió i guia del docent.

Com funciona el recurs?

El recurs és troba en un WordPress una pàgina web destinada a la creació de blogs, ja que creiem que es una bona eina d’interacció amb la resta del món i amb la que poder compartir el recurs per a tothom d’una manera senzilla i fàcil d’utilitzar.

Quan entrem al blog, el primer que veiem és un seguit d’imatges que representen cada estació i sota podem trobar els títols de cada entrada. Aquestes es troben ordenades, en la primera entrada (Benvinguts al blog) trobarem la introducció al blog, després segueixen les entrades de cada estació i la última entrada que correspon al tancament del blog (En són quatre).

Per tant, el que haurem de fer primerament és entrar a l’entrada que correspon amb la introducció per tal d’informar-nos dels diferents aspectes de funcionament del blog i materials per poder gaudir de l’activitat (aplicacions per escanejar els codis QR, PDF per tenir la versió en paper, enllaços directes als vídeos experimentals..)

Després toca endinsar-se en les quatre estacions, tal i com podem observar primer trobem l’explicació de l’estació corresponent i del factor atmosfèric. Al costat esquerre podem observar el codi QR que condueix al vídeo experimental i per tal de facilitar la visualització del vídeo a aquelles persones que no gaudeixen d’un lector de codis o d’un aparell electrònic.

I, per acabar tenim la pàgina on s’avalua el recurs en forma d’enquesta. Així volem aconseguir que els usuaris que entrin al blog ens comparteixin la seva opinió i al mateix temps poder veure aquelles coses que podrien millorar. Això permet que tothom pugui interactuar amb els creadors del recurs pel que creiem que és una bona eina d’avaluació.

Quines aplicacions digitals s’han utilitzat pel recurs?

Per a l’elaboració d’aquest recurs digital hem utilitzat les aplicacions:

–WordPress (Blog)

–Filmora (Editor de vídeo)

–YouTube (Plataforma per compartir els vídeos)

–QR Code Generator (Aplicació per generar els codis QR)

–Survio (Generador d’enquestes digitals)

A més d’aquestes aplicacions en línia, també s’ha utilitzat el Word i PDF. A més, per la recerca de la informació s’ha utilitzat la pàgina web de Viquipèdia.

Com vam realitzar el recurs?

En primer lloc, vam elaborar les bases de l’activitat que volíem oferir ( Part 1). Desprès vam començar amb la part tecnològica, creant el blog i realitzant una edició adient per tal que fos fàcil interactuar amb ell, per això vam decidir posar imatges representatives força grans. Tot seguit es va procedir a la recerca dels diversos continguts a treballar. Pel que fa als vídeos, es van buscar els experiments i van ser gravats i seguidament editats pel programa Filmora, aquests vídeos també pretenen ser educatius i per això cadascun d’ells té de fons la música corresponent segons l’estació (Les quatre estacions de Vivaldi). Un cop teníem els vídeos fets, els vam penjar a YouTube per així poder compartir-los amb la resta del món i, al mateix moment poder generar els codis QR. Un cop teníem tots els materials es va elaborar el format PDF del recurs i per finalitzar l’enquesta. I es així com va estar organitzar el recurs.

Valoració general de l’activitat (membres del grup)

Per a l’elaboració d’aquesta activitat ens vam sentir molt entusiasmades, ja que, en certa manera era una responsabilitat el fet d’elaborar un recurs que fos digital i per a infants. Tot i això, en molts moments vam estar angoixades ja que a vegades la tecnologia falla i et pots sentir perdut, però amb persistència vam poder arreglar tots els problemes tecnològics, fet que ens va fer sentir més enllaçades amb aquesta activitat i amb més ànims.

Les nostres expectatives eren bastant altes, ja que preteníem crear un recurs on es treballessin molts aspectes alhora, tant pel que fa als continguts com a les eines digitals. Tot i així ens hem centrat molt més en la part digital i creativa que no tant al que fa a la teoria (que s’exposa al blog) per això vam decidir extreure aquesta d’una pàgina web fiable i els vídeos experimentals realitzar-los nosaltres mateixes, per així fer més nostra l’activitat i el recurs i no tenir problemes de drets d’autor o d’imatge.

Per acabar, volem expressar la nostra emoció al presentar-vos el nostre projecte i desitgem que us agradi tant com a nosaltres haver-lo realitzat. Moltes gràcies per la vostra atenció i dedicació.

I jo, personalment, m’acomiado d’aquest blog amb molt bones sensacions, crec que tot el treball que s’ha anat realitzant setmana a setmana ha sigut molt gratificant i aquesta manera de treballar m’ha sigut útil, ja que em considero una persona creativa i les coses que es troben fora del típic “paper i llapis” em fan sentir molt més realitzada.  Gràcies a tots per llegir-me i..

FINS AVIAT!!

Flipped Classroom

Avui  a l’entrada al blog parlem sobre una nova forma d’ensenyament que es completament diferent a la tradicional. Com de costum, iniciaré l’entrada amb una mica de teoria sobre aquesta metodologia i tot seguit exposaré les característiques més rellevants, per acabar, faré una aportació personal. Com a activitat complementària avui tenim qüestionari que es porta a terme com un joc, aquest està format a partir de diverses preguntes sobre el tema que tractem avui, t’animes?

Gràcies a la implantació progressiva de les noves tecnologies a les aules s’han anat creant noves metodologies i formes d’ensenyament per tal de potenciar el seu funcionament i d’aquesta manera motivar i atraure als alumnes. Una bona forma de potenciar aquestes noves tecnologies és l’aula inversa o Flipped Classroom.

Aquesta innovadora forma d’ensenyament s’entén com un model pedagògic que transforma diversos processos que de forma habitual estaven vinculats exlussivament a l’aula, transferint-los al context extraescolar. Es a dir, inverteix la forma tradicional d’entendre una classe: aquelles activitats lligades principalment a l’exposició i l’explicació de continguts passen a oferir-se fora de l’aula, per mitjà d’eines tecnològiques com pot ser el vídeo o el podcast, o senzillament a través de recerques a Internet. D’aquesta manera, el temps escolar es dedica fonamentalment en la realització d’aquelles activitats més importants per l’aprenentatge (per exemple: exercicis pràctics, resolució de dubtes i conflictes, debats, treballs cooperatius, autoavaluació, etc.)

Aquesta metodologia requereix que el docent canviï el seu rol tradicional a l’aula per passar a ser un guia i acompanyant dels alumnes. De la mateixa manera, l’alumne es converteix en la part central del procés d’aprenentatge, adquirint un rol actiu. A l’aula invertida l’eix central és l’alumne, les seves necessitats, idees, dubtes, opinions..

Característiques principals del Flipped Classroom:

-Les lectures es realitzen a casa normalment a través d’un vídeo (o suport informàtic)

-Les activitats pràctiques es porten a terme a l’escola

-Permet als estudiants més tems per resoldre qüestions

-El docent interactua molt més amb l’alumne

-L’eix central són les necessitats de l’alumne

-Els alumnes tenen un rol actiu

-El docent actua com a guia facilitador

-Els pares poden estar al dia del treball que es realitza a l’escola

-Es fomenta la motivació i participació dels alumnes

-Genera espais de treball cooperatiu a l’aula i es fa ús de les TIC d’una manera interactiva

Qüestionari KAHOOT sobre el Flipped Classroom: 
https://play.kahoot.it/#/k/ca6c1470-8239-4555-96ad-d9e567a070df

Aportació personal: Així doncs, tot i ser una metodologia que encara no ha donat evidències reals de la seva efectivitat, pot arribar a oferir múltiples beneficis pels alumnes. Aquests tipus d’iniciatives són molt importants, ja que això vol dir que estem sortint del model tradicional d’escola, que hi ha un moviment pel canvi del que ja molts en som conscients. Així doncs, crec que el Flipped Classroom o classe invertida és un bon mètode per aprendre, tot i que si ho miro des d’un punt de vista crític ho veig com posar més deures als infants o més treball a casa, el que crec que és molt perjudicial per a ells ja que perden hores de joc i d’aquelles activitats que realment són importants per a ells mentre son infants. Una altra qüestió es: de quina manera els pares participen en aquest procés? Es a dir, en moltes ocasions es queixen de la gran quantitat de deures que porten els seus fills a casa i la incapacitat per poder-los ajudar, llavors, en aquesta metodologia on encara es magnifica més la feina a casa, de quina manera ho solucionen les famílies?… Sigui com sigui confio en que el mètode es pugui perfeccionar més i el treball a casa no es porti en excés i deixem ser-los el que son: infants.

Recursos utilitzats per elaborar la base teòrica:
Flipped Classroom
Showing the Differences between a Traditional and a Flipped Classroom

Espais Personals d’Aprenentatge

Bona tarda!! L’entrada al blog d’avui va dirigida als EPA (Espais Personals d’Aprenentatge). Com sempre, en primer lloc faré una base teòrica extreta de diversos recursos i, tot seguit, faré una aportació personal sobre l’activitat que hem treballat al laboratori d’informàtica.

Entenem l’EPA com el conjunt d’eines, aplicacions, serveis en la xarxa, interaccions amb altres persones, etc. que un individu utilitza per tal de gestionar el seu propi procés d’aprenentatge al seu propi ritme i de manera flexible. D’aquesta manera, els EPA ens ajuden a aconseguir aquella informació que necessitem al moment, ja que podem organitzar totes les nostres aplicacions personals en una mateixa pàgina i com que queda penjada a la web, hi podem accedir fàcilment des de qualsevol dispositiu electrònic que tingui accés a internet (smartphones, tablets, ordinadors..). Així doncs, veiem que l’espai personal d’aprenentatge depèn de cada individu de les seves necessitats, objectius, aficions i estil de vida.

Aportació personal: Desprès de la classe teòrica on hem introduït la teoria dels EPA, hem anat al laboratori d’informàtica on a través de l’aplicació Symbaloo havíem de crear un espai personal d’aprenentatge personalitzat que s’adaptés a les necessitats, la professió i les aficions a partir d’un perfil proposat en l’activitat, en Pau. Com a recursos per portar a terme l’activitat, disposavem de diverses aplicacions relacionades amb temes acadèmics, professionals, de gestió, d’interacció, etc. i havíem de decidir quines s’adaptaven a les necessitats d’en Pau per tal de crear el seu espai d’aprenentatge. Algunes de les aplicacions proposades eren, per exemple, Duolingo una aplicació que permet aprendre diversos idiomes ja que en el perfil d’en Pau ens deien que treballava en una escola d’ensenyament plurilingüe.

Personalment, penso que aquests tipus de programes són molt útils alhora de gestionar les teves aplicacions, moltes vegades les tenim totes obertes alhora o ens costa trobar-ne algunes i gràcies als EPA tenim la oportunitat de ordenar-les totes segons les nostres necessitats i preferències. En el meu cas, no coneixia aquest tipus de “organitzador personal” i crec que m’anirà molt bé sobretot pel que fa a l’àmbit educatiu, ja que no hauré d’estar buscant les diferents pàgines que són bàsiques en el moment de realitzar qualsevol tasca educativa.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Recursos:
Activitat i explicació de l’EPA
Symbaloo

Seguretat a Internet: El Ciberassetjament

Avui a l’entrada al bloc parlarem sobre la seguretat a internet. En primer lloc, exposarem una breu teoria sobre el concepte de ciberassetjament, tipus, indicadors i actuacions per portar a terme. I, per acabar, adjuntarem una historieta de còmic en la que es pretenen mostrar alguns indicadors del ciberassetjament.

Quan parlem de navegar per Internet ens apareixen multitud d’opcions per portar a terme, a més de ser un gran medi de comunicació, té moltes eines i utilitats que permeten realitzar diferents tasques i aplicacions en la xarxa. De la mateixa manera, pels menors Internet també és un lloc ple d’oportunitats on poden aprendre o comunicar-se entre altres moltes opcions. Però hem de ser conscients dels múltiples riscos que podem trobar a la xarxa per aquests col·lectius més vulnerables, per aquest motiu és important tenir uns coneixements sobre seguretat a Internet i saber-los aplicar de manera adient per evitar el ciberassetjament.

El terme ciberassetjament fa referència a les agressions que rep un individu per part d’altres persones mitjançant suports mòbils o virtuals. Al tractar-se d’una agressió a través de la xarxa, en moltes ocasions no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, el que la priva de poder defensar-se. De la mateixa manera, en moltes ocasions no es pot conèixer fàcilment la identitat de la persona assetjadora ja que acostumen a utilitzar-ne de falses o s’amaguen sota l’anonimat. Quan fem referència al mal ús de les tecnologies, podem trobar diversos fenòmens que suposen una forta situació de risc per als menors, un d’aquests és el grooming que es defineix com les estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança del menor amb fins sexuals. Altres formes diverses que pot prendre el ciberassetjament són, per exemple, la fustigació, la denigració, l’assetjament públic, l’exclusió social, la suplantació de la identitat o la difamació i joc brut. Normalment aquests factors no es donen de manera individual sinó que en un cas de ciberassetjament podem trobar-ne de diversos alhora.

El menor que està somes a algun d’aquests tipus de ciberassetjament acostuma a presentar diversos indicadors que poden ser observables des de l’àmbit escolar o familiar. Aquests indicadors poden ser:

• Físics: canvia les pautes de menjar, s’expressa amb dificultat, apareixen problemes de son, comença a tenir tics nerviosos que abans eren inexistents..

• Conductuals: el menor ja ha patit assetjament tradicional, està pendent constantment dels aparells electrònics, comparteix dades personals, baixa el rendiment escolar, no vol anar al centre educatiu, rebutja parlar del ciberassetjament..

• Emocionals: poques habilitats socials, inseguretat, aspecte trist i deprimit, el seu humor canvia després d’utilitzar l’ordinador, plora sovint..

• També podem trobar indicadors per part dels companys: se’n burlen constantment, l’ignoren, li posen malnoms, rebutgen estar al seu costat, el culpen contínuament de les coses que surten malament…

Per tal d’evitar qualsevol forma de ciberassetjament és important portar a terme una sèrie d’actuacions tant amb el ciberassetjador/a i els seus seguidors com amb la persona assetjada i les famílies. El centre educatiu pot participar en la prevenció, detecció i orientació a les famílies però hi ha altres vies d’ajuda per aquests casos, per exemple, les línies de trucada contra el bullying, ciberassetjament, atenció a les famílies i per a la prevenció del grooming.

Enllaç al còmic

Recursos utilitzats per l’elaboració de la part teòrica:
EL CIBERASSETJAMENT ENTRE ALUMNES
Protegeles.com
Internet Segura (Xtec)

 

Mobile Learning

Avui a l’entrada al blog parlarem sobre Mobile Learning a partir d’una breu explicació on es van exposant diversos punts que crec que són importants per entendre aquesta nova forma d’aprenentatge. Per acabar, amb l’aplicació Popplet, he realitzat un mapa conceptual que explica les característiques, limitacions i beneficis del M-Learning.

Tots som conscients del gran efecte que han produït en la societat les noves tecnologies, avui en dia ja són imprescindibles a les nostres vides, afecten a tots els àmbits inclosa l’educació, però en aquest cas encara hi ha un endarreriment considerable pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies. En el post d’avui parlarem sobre la necessitat d’utilitzar les noves tecnologies en les activitats d’ensenyament i com fer-ne un bon ús per tal d’aprofitar al màxim el potencial d’aquestes. Concretament, avui parlarem sobre la utilització de telèfons mòbils intel·ligents (smartphones) en activitats relacionades amb l’aprenentatge o el també anomenat Mobile Learning.

Cada cop és més freqüent observar com infants i adolescents utilitzen els dispositius mòbils amb molta facilitat durant la vida quotidiana, el domini que tenen d’aquests aparells en moltes ocasions es superior al dels adults, ja que, han crescut amb les noves tecnologies i s’han adaptat a elles de manera innata. Tot i així en moltes ocasions encara ens trobem que molts centres tenen la prohibició de l’ús de tecnologies mòbils, aquest fet es contradiu amb els articles 58 i 59 de la LEC que estableixen que, tant en l’educació primària com en l’educació secundària, s’han de desenvolupar en el nivell adequat les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies. Amb aquest fet podem reflexionar sobre quin és el motiu que porta als centres a prohibir l’ús dels dispositius mòbils? Falta de ganes o de temps per part del professorat per elaborar una metodologia per l’ús adient d’aquests aparells? Moltes vegades és més fàcil el fet de prohibir una cosa que “perdre temps” en ensenyar-la.

Relacionat amb el paràgraf anterior, podem parlar sobre les competències que han d’assolir els alumnes en relació a l’ús correcte i eficaç dels aparells mòbils. És molt important que els docents fomentin aquest bon ús de manera que els alumnes actuïn de forma critica i responsable. Però per tal que això sigui possible és necessari que el professorat estigui molt ben preparat i format en aquest camp i que gaudeixi d’unes competències digitals adients per poder potenciar al màxim aquest ensenyament.

Hem de tenir en compte que el potencial dels dispositius mòbils per dur a terme activitats d’aprenentatge és molt elevat, són moltes les aplicacions i usos que ens proporcionen aquests aparells i com a conseqüència es poden fomentar valors. Alguns exemples d’aquests valors relacionats amb algunes aplicacions són els següents:

1. Col·laboració, a partir d’aplicacions com Skype que permeten comunicar-se de manera audiovisual des de qualsevol lloc del món de manera gratuïta i en qualsevol moment, aquest recurs pot ser una eina per treballar de manera conjunta sense la necessitat que tots els membres del grup es trobin al mateix lloc.

2. Comunicació, amb aplicacions com Twitter per exemple, on cada alumne pot compartir amb la resta del món pensaments, documents, imatges, vídeos e interactuar amb els altres usuaris i estar al corrent de les ultimes noticies, ja que moltes institucions importants utilitzen aquesta aplicació.

3. Creació, aquí entrem en la part més creativa on cada alumne pot potenciar i desenvolupar la seva imaginació a través d’aplicacions per crear audiovisuals com MovieMaker o Filmora. També, d’altra banda es poden utilitzar aplicacions d’edició d’imatge tals com Instagram o PicCollage.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica: 
– 9 ways people are using Mobile Learning
– Les tecnologies mòbils als centres educatius
– The 25 most used mobile apps in Education
– 34 Smart Ideas For Using Smartphones In The Classroom

Eclipsi amb tècnica «Stop motion»

Hola a tots!! Nosaltres som la Iris Fontanals, la Itziar Guinovart i la Laura Menchón.

Us ensenyarem el nostre la nostra història digital basada en vídeo sobre l’eclipsi solar. Primer de tot: Què és un eclipsi solar?

Un eclipsi solar succeeix quan la lluna passa entre el sol i la terra, la lluna cobreix totalment o parcialment el sol produint una ombra en una determinada part de la superfície terrestre i en un determinat punt de la terra. Aquest fet astronòmic només passa quan hi ha la fase de lluna nova, quan el sol i la lluna estan en conjunció.

Hi ha tres tipus d’eclipsi solar:

• Total: des d’una franja de la superfície de la terra, la lluna cobreix totalment el Sol. L’ombra de la lluna és penombra o ombra. Si és penombra l’eclipsi serà parcial i si és ombra l’eclipsi és total.
• Parcial: la lluna cobreix totalment el sol.
• Anular: la lluna es veu més petita que el sol, de manera que es veu un anell del disc del sol.

El material que hem fet servir: goma eva negra, paper de seda groc i taronja, cartolina negra, el vidre d’un marc de fotos i una llum.

En el procediment de la pràctica consisteix en retallar un cercle negre al centre d’una goma eva, aquesta s’enganxa al vidre d’un marc de fotos i per darrere es posa el paper de seda groc i taronja. Tot seguit, es retalla un cercle més petit que l’anterior en una cartolina. Per acabar, posem una llum sota del vidre per tal que deixi passar la llum pel cercle i es reflecteixi dels colors del paper de seda, després anem incorporant progressivament el retall de cartolina formant un eclipsi, per fer-lo han sigut necessàries 16 fotografies.

Per fer aquesta història digital hem utilitzat la tècnica “Stop motion” que es basa en una continuïtat de preses fotogràfiques creant una il·lusió animada.

• Enllaç wevideo.com:
  https://www.wevideo.com/hub?newUser=true#view/777514748
• Enllaç YouTube:
  https://www.youtube.com/watch?v=0DIUdgvD2iM

 

La nostra Identitat Digital i Professional

Avui a l’entrada al blog parlem sobre la Identitat Digital i la Identitat Professional. En primer lloc, explicaré breument en que consisteix i algunes característiques i, tot seguit, portaré a terme una reflexió personal relacionada amb les vivències de la classe pràctica.

Quan fem referència al terme Identitat Digital, estem parlant d’aquella identitat personal que es crea a través de la tecnologia digital, es formada a partir de la persona però es troba molt condicionada pels factors socials. D’aquesta manera, amb les nostres interaccions en la xarxa anem creant la nostra identitat digital moltes vegades sense ser-ne del tot conscients. Aquest “jo digital” es va formant per les nostres aportacions a blogs, espais de debat (fòrums) o xarxes socials (Facebook, Twitter, My Space, etc).

En moltes ocasions aquesta identitat digital és molt diferent a la nostra psíquica, hi ha persones que tenen problemes alhora de relacionar-se amb els altres, però que són molt populars a les xarxes socials i es troben constantment en interacció social a través de la xarxa, el que penso que pot ser un problema a llarg termini, ja que aquesta persona pot acabar deixant de relacionar-se amb les persones en el medi físic i fer-ho només digitalment.
En aquesta mateixa línia també podem trobar aquelles persones que mantenen la seva identitat digital en l’anonimat, amagant-se darrere de nicknames o noms falsos. En moltes ocasions, aquestes persones que oculten la seva identitat digital són infractors de la llei o porten a terme actes que no estan ben vistos per la societat, com per exemple, opinar sobre algun tema de debat de manera despectiva ofenent a altres usuaris de la xarxa. Però per sort existeixen lleis que penalitzen aquests tipus de comportament i programes informàtics per trobar la identitat real de la persona que infringeix les lleis de comunitat a la xarxa.

D’altra banda, s’està posant molt de moda crear una Idenitat professional, així doncs, si disposem d’un bon perfil professional que es trobi connectat a persones influents del nostre àmbit professional i amb les que es realitzen interaccions constantment, podem garantir que la nostra identitat professional tindrà una bona reputació i per tant aquelles persones que la visualitzin podran emportar-se una bona impressió de la persona en l’àmbit professional.
Tot i així, hem d’anar en compte ja que es poden trobar resultats inapropiats per la tendència que hi ha actualment de publicar cada vegada més informació personal a Internet, que en molts casos pot acabar perjudicant la nostra Identitat Professional.

Reflexió personal: Avui al laboratori, per grups hem buscat el nostre nom a Google per tal de veure el que la resta del món podia visualitzar sobre nosaltres només posant el nostre nom al cercador. Així, hem pogut observar la nostra Identitat Digital i debatre si aquesta imatge era la que nosaltres volíem donar a la societat. En el meu cas, tinc privatitzades moltes de les meves xarxes socials, ja que considero que no tothom ha de poder veure el que publico o les interaccions que tinc a la xarxa només aquelles persones a les que jo mateixa dono autorització, per aquest motiu, no es mostrava gaire informació sobre mi.

D’altra banda, en la següent activitat, quan hem entrat a l’aplicació Lollypop (que es porta a terme via Facebook), m’ha impactat veure el muntatge de vídeo que ofereix l’aplicació i de quina manera et fa reflexionar sobre els possibles perills que comporta no tenir ben regulada la teva Idenitat Digital. En el meu cas particular, el problema més greu que he tingut relacionat amb el meu «jo digital» va ser quan me la van intentar robar, algú desconegut va agafar el meu nom i algunes imatges d’una xarxa social i va intentar fer-se passar per mi, per sort, vaig poder-ho detectar a temps i denunciant el perfil fals va acabar tot en una anècdota. Aquest va ser un dels motius principals que em van portar a privatitzar i tenir un filtre més estricte de les persones que poden visualitzar els meus perfils a les xarxes socials, tot i així, soc conscient de que no es pot amagar tot.

Recursos utilitzats per l’elaboració de la part teòrica:
– Llega la Identidad Digital Profesional
– Desvelando nuestra identidad digital
– Digital Identity In Social Media

Part 1: Disseny i elaboració d’un recurs educatiu digital

Bon dia!, avui l’entrada del blog es una mica diferent a la resta ja que ens endinsarem en un petit projecte basat en la creació d’un recurs educatiu en format digital. L’estructura de l’entrada del blog consistirà en una breu explicació inicial del recurs (en què consisteix, grup d’edat al que va dirigit, metodologia..), tot seguit, exposarem els objectius , els continguts que es treballaran amb el recurs i per últim una taula per tal de poder avaluar l’activitat. Hem de tenir en compte que només és una idea inicial i que pròximament publicarem el recurs sencer on hi poden haver algunes modificacions.

Què és un recurs digital? Són un conjunt de materials amb intencionalitat educativa per obtenir un objectiu d’aprenentatge amb unes característiques didàctiques adequades. El seu objectiu és informar sobre un tema concret, adquirir coneixements, reforçar l’aprenentatge, afavorir el desenvolupament d’una determinada competencia i avaluar els coneixements. Els recursos es fan amb materials composats per mitjançs digitals amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de l’activitat de l’aprenentatge.

El nostre recurs educatiu digital:

La base del recurs és la utilització de codis QR* per l’aprenentatge d’uns continguts, d’aquesta manera volem augmentar la motivació dels alumnes i que puguin interaccionar entre ells tant en el moment de portar a terme l’activitat com alhora de preparar-la.

*Un codi QR és un mòdul per emmagatzemar informació a partir d’una matriu de punts o per un codi de barres bidimensional.

Metodologia:

L’activitat està pensada per portar-la a terme de manera individual o en petits grups i està destinada a l’etapa escolar aproximadament cap als 10-12 anys, ja que considerem que l’activitat pot resultar una mica difícil en edats inferiors. El material que es necessitarà per portar a terme l’activitat consisteix en un dossier (pot estar en format físic o digital) i un aparell electrònic que disposi de càmera (smartphone, tablet, ordinador..). La temporalització de l’activitat no es pot especificar clarament ja que dependrà del que es trigui a elaborar el recurs.

El procediment de l’activitat consisteix en combinar els continguts escrits que es trobaran al dossier amb material audiovisual al que s’hi podrà accedir a partir dels codis QR. D’aquesta manera els infants per tal d’entendre millor l’explicació dels continguts podran observar un vídeo on s’exposen els continguts de manera experimental.

Per tal de fer aquesta activitat més enriquidora i dinàmica pels alumnes es pot plantejar com un petit projecte de manera que ells mateixos hauran de realitzar els continguts teòrics del dossier a partir de recerques per Internet o en llibres de text. D’altra banda, l’elaboració dels vídeos experimentals també la poden portar a terme ells mateixos, gravant l’experiment i després editant-lo i creant els codis QR.

El paper del docent en el procés d’elaboració del recurs i en l’activitat serà sobretot d’acompanyament i guia per tal de resoldre possibles dubtes o per poder ajudar a realitzar algunes tasques que poden resultar complicades pels alumnes.

Continguts a treballar:

A partir del procediment explicat anteriorment pretenem treballar un tema que es bastant senzill: la relació de les diferents estacions de l’any amb un fenomen atmosfèric característic de cadascuna d’elles. Per exemple, a l’apartat de Primavera del dossier hi haurà una explicació, característiques i altres continguts que puguin ser rellevants, tot seguit, es relacionarà amb un fenomen atmosfèric com pot ser l’arc de Sant Martí i desprès d’haver fet una recerca, els alumnes portaran a terme un vídeo on de manera experimental recrearan aquest fenomen.

Objectius d’aprenentatge:

• Aprendre continguts a través d’un recurs educatiu digital
• Fer una recerca dels continguts a treballar
• Realitzar el recurs educatiu
• Aprendre a utilitzar editors de vídeo i els codis QR
• Potenciar la creativitat
• Treballar l’expressió escrita, visual i auditiva

Avaluació del recurs educatiu:

Hem pensat que aquesta activitat no es pot avaluar de manera individual perquè forma part d’un treball en equip, podríem avaluar pel mètode tradicional amb un examen per poder garantir que s’han adquirit els continguts treballats, però pensem que no es lògic fer una activitat bastant innovadora i desprès avaluar-la de la manera tradicional.

Per aquest motiu hem decidit que una bona manera de portar un seguiment del procés pot ser mitjançant la documentació  tant en format escrit com fotogràfic o audiovisual, aquest seguiment es trobarà en un blog digital que cada alumne o grup d’alumnes tindrà. És a dir, mentre duri el procés de creació del recurs els infants hauran d’anar documentant en el blog en forma de “diari personal” allò que han treballat a classe, com ho han fet, quines coses han après, etc. Aquest “diari” es pot complementar amb l’ús de material fotogràfic o audiovisual. D’aquesta manera tant els alumnes com el docent podran fer el seu propi seguiment i alhora interactuar amb altres persones que puguin estar interessades amb el projecte i que més tard en podran fer ús tant per aprendre nous continguts com per ensenyar-los a altres infants.

 

 

 

PDI (Pissarra Digital Interactiva)

En l’entrada d’avui parlaré sobre la introducció de les PDI a les aules i com han afectat favorablement en la motivació dels alumnes. Per acabar,  com sempre, realitzaré una opinió personal que avui va acompanyada d’una experiència directa amb la temàtica tractada al post.

No podem qüestionar que l’arribada de les noves tecnologies ha provocat un canvi significatiu en tots els àmbits de la societat i com a conseqüència l’educació també s’ha vist afectada per aquest fenomen. Tot i així, la integració de les TIC a les aules encara es troba en procés i continua sent un repte pendent.

A les escoles d’avui en dia podem trobar diversos materials i eines electròniques com els ordinadors, aparells de música, llibres digitals, etc. Però l’eina que més predomina en totes les escoles és la Pissarra Digital Interactiva (PDI), aquesta eina és actualment el recurs tecnoeducatiu amb més força dins del context de l’educació i la formació en el segle XXI. Quan fem referència a la Pissarra Digital Interactiva estem parlant d’un sistema tecnològic que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals, tenint en compte que podem interactuar directament sobre la superfície de projecció.

Però, per què és tan important introduir les PDI a les escoles? La resposta està en la motivació de l’alumne. Per posar-nos en situació, hem de tenir en compte que en els últims anys la taxa de fracàs escolar ha augmentat considerablement i en moltes ocasions el problema recau en la falta de motivació dels estudiants. Els infants viuen en un entorn amb multitud d’estímuls considerable, des de la televisió fins a tota la xarxa que configura internet, però al arribar a les escoles encara continuem trobant un model tradicional on l’infant es troba assegut en un pupitre durant moltes hores escoltant les explicacions del mestre, això provoca avorriment i com a conseqüència falta de motivació e interessos. És per aquest motiu que la introducció de les PDI a les escoles ha sigut una revolució, ara els infants poden interactuar amb l’ús de la pissarra en diverses activitats que el docent prepara segons els continguts a treballar, aquesta interacció digital és molt profitosa per l’infant ja que treballa alhora diversos sentits i capacitats.
Pel que fa al docent, s’hauria de replantejar alguns objectius per a la seva acció motivadora, per exemple, suscitar l’interès dels alumnes, actuar de guia durant les activitats i procurar que l’aprenentatge sigui significatiu. El rol de l’alumne també es veu afectat, de manera que aquest ara és converteix en protagonista de les seves accions educatives que guia segons els seus interessos i necessitats.

Com a reflexió personal, puc dir que estic a favor de la introducció d’eines digitals a les aules, però sempre i quan es faci un ús conscient, correcte i tenint en compte les capacitats d’aquests aparells. Pel que fa a la meva experiència personal, vaig participar en la prova pilot d’introducció dels ordinadors a les aules i, com era d’esperar, no va funcionar ja que fallava en molts aspectes. Per començar, només es va realitzar un canvi metodològic, per tant, les classes continuaven sent iguals impartint els mateixos continguts però en comptes d’utilitzar llibres de text es feia ús d’ordinadors i les PDI només s’utilitzaven per projectar, d’aquesta manera, l’ús de les eines digitals no es potenciava i per tant, la iniciativa perdia la seva funció. D’altra banda, alguns docents no tenien la formació suficient en les TIC per poder realitzar les classes.

Recursos utilitzats per elaborar la part teòrica:
– LA PDI COMO RECURSO POTENCIADOR DE LA MOTIVACIÓN
– Definición y Componentes básicos de la PDI